divendres, 25 d’octubre del 2013

El dia a dia de l'hort: fem la primera calçada als calçots

Avui, com cada matí de divendres, a l'escola Mar Nova fem l'Obrim Portes i el calçots que varem plantar, fa dies, ja demanen ser calçats. Perquè el calçot vagi creixent alt i tendre cal anar-los cobrint de terra, o sigui, calçar.

durada 04:01'

Ho expliquem més tècnicament:

La ceba (Allium cepa) és una bona coneguda de les amanides i famosa sobretot perquè fa plorar en tallar-la. Però de cebes n’hi ha de moltes varietats. La que serveix per fer calçots és la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida i per arribar a ser un calçot, com Deu mana, calen unes quantes etapes. Primer cal sembrar la llavor per aconseguir els bulbs, igual que totes les cebes. Això es fa a finals d’any, i les cebes es cullen durant l’estiu.


Però amb això encara no tenim un calçot. A finals de setembre es tornen a plantar i a mida que el brot va creixent es va posant terra al voltant perquè creixi a les fosques. D’aquesta operació se’n diu “calçar” i per aquest motiu, el que obtenim al final són els calçots (cebes que han crescut “calçades”).
Fins que es tornen a collir cal calçar-les unes tres vegades, de manera que la propera vegada que us cruspiu un calçot, recordeu que al darrera hi ha força feina!
I el fet d’estar calçades és el que fa que quedin blanques. Sense l’estímul de la llum del Sol, les cèl·lules dels vegetals no sintetitzen clorofil·la. Total, tampoc podran fer fotosíntesi!

Font:  Paràgrafs estrets de: http://centpeus.blogspot.com/2008/01/calotada.html

dimecres, 23 d’octubre del 2013

El dia a dia de l'Hort: Les llavors de fava ja germinen...

De mica en mica els recents plançons de favera es van obrint pas dins la terra per emergir a la superfície buscant la llum del sol i l'oxigen de l'exterior. També han agraït molt la terra humida del sól del nostre hort. Aquelles llavors seques que varem plantar la setmana passada i que aparentment no tenien vida, estaven latents, esperant l'oportunitat idònia (aigua, llum, temperatura i oxigen) per a germinar.

Expliquem de manera planera però científica com es pot donar aquesta "màgia":

La capacitat germinativa de les llavors és molt variable, segons l'espècie de que es tracti. Les llavors poden tenir un període de latència molt llarg, sense perdre la capacitat germinativa un cop les condicions siguin favorables. En bona part depèn de la quantitat i del tipus de reserves que tenen les llavors. Així, en molts arbres de ribera (salicàcies, per exemple), les llavors perden la capacitat de germinar en poc temps, fins i tot en pocs dies. En canvi, moltes plantes oportunistes, com ara les males herbes, conserven la seva capacitat germinativa durant molts anys. En l'extrem, s'ha aconseguit fer germinar llavors que havien estat enterrades segles sota de runes o en tombes egípcies.

La germinació de les llavors depenen de condicions internes i externes. Entre les més importants de les externes hi ha: la temperatura, l'aigua, l'oxigen i de vegades la llum o la foscor. Hi ha plantes en les quals la resposta a la germinació depèn de les condicions mediambientals durant la formació de les llavors i amb més freqüència la resposta a la germinació depè n del tipus de dormició de la llavor.
Aigua - en cal per germinar. Les llavors madures sovint tenen un contingut molt baix d'aigua i en necessiten grans quantitats (imbibició) per tal de germinar.
Oxigen - en cal pel metabolisme de la germinació. L'oxigen s'utilitza en la respiració aeròbica, que és la principal font d'energia per a les plantes germinades fins que formen les fulles. L'oxigen d'origen atmosfèric es troba en els porus del sòl i en els casos de sòls anegats d'aigua les plantes poden patir deficiència d'oxigen.
Temperatura - Hi ha un marge de germinació ampli entre les espècies de plantes: moltes llavors germinen entre els 16 i 24ºC altres (com per exemple el blat i l'ordi) germinen just per sobre del punt de congelació, altres només germien amb temperatures diferenciades entre uns màxims i uns mínims.
Llum o foscor - poden promoure la germinació i és un tipus de dormició física. Moltes llavors no són afectades per la llum o la foscor però d'altres (incloent espècies forestals) no germinaran fins que una clariana del bosc permeti l'entrada de prou llum.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Germinaci%C3%B3#Germinaci.C3.B3_de_les_llavors

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Opinió: La dieta, amb molts vegetals!!


Heu sentit parlar mai de la dieta mediterrània i de la piràmide dels aliments? Segurament molts pares, mares, avis,... saben el que són i intenten tant com poden tenir-les en compte cada vegada que us preparen el menjar a casa. Però aplicar les seves recomanacions en les llars on viviu nens i nenes generalment presenta certa dificultat perquè esteu en una fase de descobriment diari d'olors, gustos, textures, i per altra banda el menjar el valoreu molt per la seva presentació.

La dieta mediterrània és un tipus de dieta que des de fa segles caracteritza l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix i d'oli d'oliva com a greix essencial. Valora la qualitat dels ingredients i la seva varietat, que se solen cuinar de manera senzilla. Des del punt de vista de la salut, tant l'OMS (Organització Mundial de la Salut) com la FAO (organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura) la consideren un model alimentari sostenible i de qualitat
La piràmide dels aliments és un esquema dels diferents grups d'aliments i de les racions que n'hem de prendre al dia. Està construïda de tal forma que els aliments que es troben a la base són més importants en la nostra dieta que els aliments que es troben en el vèrtex superior.
I perquè és interessant tenir en compte aquestes dues recomanacions a l'hora de decidir què mengem? 

Font: 5aldia  http://www.5aldia.es/ca/piramide.php
Doncs diferents estudis, tant realitzats per l'OMS i la FAO, com també per les administracions de salut de casa nostra, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, creuen que la suma de realitzar una dieta mediterrània conjuntament amb tenir una vida no sedentària (mantenir-se actiu, fer esport o caminar diàriament, etc.) ens pot ajudar a tenir més bona salut.
Però embolica que fa fort!! a més a més de tot això, cada vegada més, creix l'opinió que tot i seguir les pautes de la dieta mediterrània i la piràmide dels aliments continuem consumin massa aliments que contenen greixos animals i que aquest fet fa que, dins el nostre cos, amb el pas dels anys, augmentin les possibilitats de desenvolupar alguna malaltia relacionada amb el càncer o les malalties relacionades amb el cor i el sistema circulatori.
L'administració pública de casa nostra i encarregada del nostre sistema de salut, el CatSALUT de la Generalitat, ja proposa avui una piràmide dels aliments on el grup d'aliments més recomanats és troben principalment en les dues bases i que són les llegums, el pa, la pasta, l'arròs, les patates, les hortalisses, les fruites, l'oli d’oliva i la fruita seca, perquè són rics en proteïnes vegetals que contenen propietats altament saludables per al nostre cos i ment.

Us convido, doncs, a utilitzar més els vegetals, llegums i farinacis, amb imaginació, per fer uns menjars que siguin prou atractius i a l'hora saborosos i saludables.

Si ha casa vostra sabeu fer un plat amb aliments d'origen vegetal, que tingui molt d'èxit, us animem ha compartir-lo amb nosaltres. Envieu les vostres propostes al nostre mail hortmarnova@gmail.com.  PARTICIPEU!!!

1.http://ca.wikipedia.org/wiki/Dieta_mediterr%C3%A0nia
2.http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/Vida_saludable/Alimentacio/Consells_generals/documents/piramide2.pdf
3. http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer

divendres, 18 d’octubre del 2013

El dia a dia de l'hort: aprenem com falcar les faveres

A l'obrim portes d'avui divendres hem falcat el planter de faveres que dies enrere varem trasplantar a l'hort.
La favera, al ser una planta tant voluminosa i amb alt contingut amb aigua, necessita una mica d'ajuda per mantenir-se estable i recte. Per això li donem suport amb aquests cavallons que el sr. Pedro ens ha mostrat com fer.
Segur que d'aquí a poques setmanes aquests plançons ocuparan bona part de l'hort d'hivern.
Desprès caldrà pensar què fem amb les faves que sortiran d'aquestes trenta faveres que aquest any ens hem atrevit a plantar.


Taller: rotulem les hortalises del nostre hort

A l'obrim portes d'avui divendres els nens de 5è, 4t. i 3r. han fet els rètols de les diferents hortalisses que es poden trobar a l'hort de l'Escola.










Però abans, han hagut de recollir informació prèvia per a poder fer aquesta tasca de manera correcte. Per una banda han utilitzat l'observació in situ de les diferents hortalisses existents actualment a l'hort i per altra han fet una recerca a Internet utilitzant el web www.5aldia.es.

 
Segur que amb l'activitat d'avui han descobert multitud de característiques que envolten el món de les verdures d'hivern.

dijous, 17 d’octubre del 2013

Buscador de fruites i hortalisses

Hem trobat un web que ens va perfecte per poder trobar imatges del que plantem a l'hort. És un buscador de fruites i hortalisses. 
 
Aquí teniu l'enllaç per accedir-hi des del blog de l'hort.

http://www.5aldia.es

diumenge, 13 d’octubre del 2013

El dia a dia de l'hort: instal.lem el reg per goteig i plantem calçots

Aquest matí de diumenge alguns pares i mares de la Comissió de l'Hort de l'AMPA de l'Escola ens hem trobat ben aviat per instal.lar el sistema de reg per goteig i plantar una bona quantitat de cebes per fer calçots.

SISTEMA DE REG: Ja l'any passat varem utilitzar el sistema de goteig per a regar el nostre hort. És una tècnica més de les que hem anat aplicant en l'hort de l'escola basada en el respecte al medi ambient i a la cultura d'agricultura ecològica. Seguint aquesta línia de treball, també aquest any, apostem per un sistema de reg que tingui en compte l'estalvi de l'aigua que prové de la xarxa pública. Per altra banda, regar amb goteig facilita el control de nivells d'aigua per cavallons i així proporciona a cada tipus d'hortalissa, arbre o planta aromàtica la quantitat més adient segons les seves necessitats d'humitat.

PLANTEM CALÇOTS: El calçot s'obté a partir d'una varietat de ceba. La ceba és un dels cultius més antics de la cultura mediterrània. El seu origen se sol situar al mitjà orient però és coneguda des d'antic per les cultures del mediterrani, com la cultura egípcia.

Sobre l'origen del calçot hi ha vàries versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

De llavors ençà la consumició dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es couen amb llenya provenint de sarments de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, la salvitxada. 


La ceba en general és una planta amb un contingut en vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. En el cas del calçot s'ha comprovat que té un contingut elevat de compostos anticancerígens.(Font: Horturbà, http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_cultiu.php?ID=21)

Aquest any hem plantat 150 cebes per fer calçots. Si tenim en compte que de cada ceba podem obtenir una mitjana de 5 calçots, a finals de febrer és possible que collim uns 750 calçots. La pregunta que queda a l'aire és: que carai farem amb tants calçots? Doncs bé, caldrà plantejar-se organitzar una calçotada escolar, no?? I també un concurs de salsa per calçots...??

Durant les properes setmanes, els alumnes i mestres hauran d'anar calçant els calçots, és a dir, tapant-los amb terra fins que tinguin la mida desitjada.