De mica en mica els recents plançons de favera es van obrint pas dins la terra per emergir a la superfície buscant la llum del sol i l'oxigen de l'exterior. També han agraït molt la terra humida del sól del nostre hort. Aquelles llavors seques que varem plantar la setmana passada i que aparentment no tenien vida, estaven latents, esperant l'oportunitat idònia (aigua, llum, temperatura i oxigen) per a germinar.
Expliquem de manera planera però científica com es pot donar aquesta "màgia":
La capacitat germinativa de les llavors és molt variable, segons
l'espècie de que es tracti. Les llavors poden tenir un període de
latència molt llarg, sense perdre la capacitat germinativa un cop les
condicions siguin favorables. En bona part depèn de la quantitat i del
tipus de reserves que tenen les llavors. Així, en molts arbres de ribera
(salicàcies,
per exemple), les llavors perden la capacitat de germinar en poc temps,
fins i tot en pocs dies. En canvi, moltes plantes oportunistes, com ara
les males herbes,
conserven la seva capacitat germinativa durant molts anys. En l'extrem,
s'ha aconseguit fer germinar llavors que havien estat enterrades segles
sota de runes o en tombes egípcies.
La germinació de les llavors depenen de condicions
internes i externes. Entre les més importants de les externes hi ha: la temperatura, l'aigua, l'oxigen i de vegades la llum
o la foscor. Hi ha plantes en les quals la resposta a la germinació
depèn de les condicions mediambientals durant la formació de les llavors
i amb més freqüència la resposta a la germinació depè n del tipus de
dormició de la llavor.
Expliquem de manera planera però científica com es pot donar aquesta "màgia":
La capacitat germinativa de les llavors és molt variable, segons
l'espècie de que es tracti. Les llavors poden tenir un període de
latència molt llarg, sense perdre la capacitat germinativa un cop les
condicions siguin favorables. En bona part depèn de la quantitat i del
tipus de reserves que tenen les llavors. Així, en molts arbres de ribera
(salicàcies,
per exemple), les llavors perden la capacitat de germinar en poc temps,
fins i tot en pocs dies. En canvi, moltes plantes oportunistes, com ara
les males herbes,
conserven la seva capacitat germinativa durant molts anys. En l'extrem,
s'ha aconseguit fer germinar llavors que havien estat enterrades segles
sota de runes o en tombes egípcies.
La germinació de les llavors depenen de condicions
internes i externes. Entre les més importants de les externes hi ha: la temperatura, l'aigua, l'oxigen i de vegades la llum
o la foscor. Hi ha plantes en les quals la resposta a la germinació
depèn de les condicions mediambientals durant la formació de les llavors
i amb més freqüència la resposta a la germinació depè n del tipus de
dormició de la llavor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada