El dia a dia de l'hort: fem la primera calçada als calçots

Avui, com cada matí de divendres, a l'escola Mar Nova fem l'Obrim Portes i el calçots que varem plantar, fa dies, ja demanen ser calçats. Perquè el calçot vagi creixent alt i tendre cal anar-los cobrint de terra, o sigui, calçar.

durada 04:01'

Ho expliquem més tècnicament:

La ceba (Allium cepa) és una bona coneguda de les amanides i famosa sobretot perquè fa plorar en tallar-la. Però de cebes n’hi ha de moltes varietats. La que serveix per fer calçots és la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida i per arribar a ser un calçot, com Deu mana, calen unes quantes etapes. Primer cal sembrar la llavor per aconseguir els bulbs, igual que totes les cebes. Això es fa a finals d’any, i les cebes es cullen durant l’estiu.

Però amb això encara no tenim un calçot. A finals de setembre es tornen a plantar i a mida que el brot va creixent es va posant terra al voltant perquè creixi a les fosques. D’aquesta operació se’n diu “calçar” i per aquest motiu, el que obtenim al final són els calçots (cebes que han crescut “calçades”).

Fins que es tornen a collir cal calçar-les unes tres vegades, de manera que la propera vegada que us cruspiu un calçot, recordeu que al darrera hi ha força feina!

I el fet d’estar calçades és el que fa que quedin blanques. Sense l’estímul de la llum del Sol, les cèl·lules dels vegetals no sintetitzen clorofil·la. Total, tampoc podran fer fotosíntesi!

Font:  Paràgrafs estrets de: http://centpeus.blogspot.com/2008/01/calotada.html