Formiguer

Ahir al pati els nens varen trobar un forniguer. Van veure com treballaven les obreres i com portaven els ous. Va ser genial!!.

Preparem l'hort pel nou curs escolar 2014/15

Aquests dies la comissió de l'AMPA encarregada de l'hort de l'Escola hem fet treballs per deixar-lo a punt i així començar el curs 2014/15 amb bon peu.
Hem retirat un munt d'herbes adventícies que havien proliferat arran d'aquest estiu tant plujós. També hem passat el motocultor arreu i s'ha reinstal.lat el reg automàtic. Per altra banda, i dins la jornada reivindicativa del passat 29 d'agost de la II Marxa per l'Educació Pública, els alumnes de l'Escola varen plantar farigola, romaní, alfàbrega, àloe vera,...
ÀNIMS que comença el curs!!

L'hort en ple funcionament!!!

Avui a obrim portes han vingut dos pares ajudar-nos amb les feines de l'hort, l'Anna ien Rafa.
Hem fet dos grups el del Rafa i el grup de l'Anna i  la Berta.
Amb el Rafa hem collit les faves i amb l'Anna emb plantat alls.
Al collir les faves s'han trencat les faveres i les hem aprofitat per fer compostatge. I després hem arrencat les males herves.
Aquí teniu les fotos del que hem fet.
Felipe Sanchez Climent 4t.

Pintem CD's per fer espantocells

Plantem Alls

El divendres passat a l’hort vam plantar alls. Va ser molt fàcil.

Primer: Vam obrir la cabeça i vam treure els alls.

Segon: vam agafar el punxó i vam fer un forat a terra el doble de gran que l’all.

Tercer: vam posar l’all amb la punxa cap dalt i el vam tapar amb terra.

Quart: finalment vam regar els alls.

No tothom va plantar alls, n’hi ha que van fer fotos i d’altres que van arrencar males herbes.

Felipe i Mario

1r trimestre d'Obrim Portes a l'Hort de l'Escola Mar Nova

Des de l'inici d'aquest primer trimestre del curs 2013/14 cada divendres hem participat a l'Obrim Portes de la nostra Escola i l'espai de l'hort escolar ha estat un racó més d'aprenentatge a partir de la vivència.

Els diferents cursos s'han barrejat en petits grups i han anat coneguen diferents espais on conèixer o reforçar diferents temàtiques a partir de la pròpia experiència, visualització, interpretació, etc.

En aquest sentit, l'hort escolar no té l'objectiu de produir aliments en quantitat, però si de proporcionar vivències a partir de les quals els alumnes iniciín, consolidin o adquireixin noves competències.

L'hort també és un contorn d'interrelació entre alumnes, famílies i mestres, a l'hora que també esdevé una bona eina de cohesió i identitat de totes les persones que vivim a la nostra Escola.

D'aquí a pocs mesos arribarà la primavera i amb ella noves experiències que desitjarem compartir amb tots vosaltres.

El dia a dia de l'Hort: Calcem calçots, falquem faveres i rotulem l'hort.

El passat divendres 8 de novembre i dins l’obrim portes de l'escola el grup d'alumnes que participaven en l'espai de l’hort van realitzar dues activitats:

Uns quants van fer una segona calçada de tots els calçots. D'aquesta manera van aprendre que per a què surtin els calçots amb la forma que els coneixem cal la intervenció de les persones.


Per altra banda, van falcar les faveres que tenien les tiges més caigudes.


Aquestes tasques a l'hort permeten, als alumnes, anar veient que cada hortalissa necessita unes intervencions diferents per a aconseguir-ne el màxim rendiment.


L'altre grup de l'hort es va dedicar a fer les etiquetes per a identificar cada planta, fent un petit treball de recerca, adquirint nou vocabulari, buscant imatges representatives, etc.

S'ho han passat molt bé!!!!!!

Opinió: Una dieta alta en greix vegetal és més cardiosaludable que una dieta baixa en tot tipus de greixos.

Ja havíem explicat en un article anterior com podia ser de saludable seguir una dieta mediterrània.  Els greixos de procedència vegetal tenen, per una banda, grans propietats nutritives pel nostre cos, i per l'altra, la seva ingesta diària no comporta cap problema per a la nostra salut. Ben al contari de consumir de manera continuada greixos de procedència animal que sí estan directament relacionats amb malalties cardiovasculars.

Un estudi molt recent realitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona¹ anomenat PREDIMED³ i publicat a la revista The New England Journal of Medicine² demostra que una dieta alta en greix vegetal és més cardiosaludable que una dieta baixa en tot tipus de greixos. 

En aquest estudi es varen incloure més de 7000 persones que tenien característiques de salut amb alt risc de patir malalties vasculars i que es van dividir en tres grups: Uns  realitzaven una dieta mediterrània en la que utilitzaven oli d'oliva verge extra, un segon grup seguia la mateixa dieta, però enriquida amb nous, ametlles i avellanes i un tercer grup feia una dieta baixa en tot tipus de greix animal i vegetal.

Després de cinc anys de seguiment, s’ha comprovat que els participants que realitzaven una dieta mediterrània amb oli d'oliva verge extra o ingerien regularment nous, ametlles o avellanes presentaven amb menys freqüència infarts de miocardi, accidents vasculars cerebrals i mort per causa cardiovascular, que no pas el grup, anomenat control, que només seguia una dieta baixa en greixos de procedència animals i vegetal.

Sense cap dubte el valor que aporten els resultats d'estudis mèdics d'aquesta dimensió esdevenen una eina molt potent i determinant a l'hora de fer accions de promoció de la salut  adreçades a orientar i educar, amb raó fonamentada, millors hàbits alimentaris per gaudir d'una millor salut.

Us animem a fer una lectura de l'estudi que tot seguit us indiquem en els següents enllaços WEB: 

FONTS:

¹ Notícies WEB Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/02/070.html

² WEB The New England Journal Of Medicine. http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1200303

³ Pagina oficial PREDIMED http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/02/070.html

El dia a dia de l'hort: fem la primera calçada als calçots

Avui, com cada matí de divendres, a l'escola Mar Nova fem l'Obrim Portes i el calçots que varem plantar, fa dies, ja demanen ser calçats. Perquè el calçot vagi creixent alt i tendre cal anar-los cobrint de terra, o sigui, calçar.

durada 04:01'

Ho expliquem més tècnicament:

La ceba (Allium cepa) és una bona coneguda de les amanides i famosa sobretot perquè fa plorar en tallar-la. Però de cebes n’hi ha de moltes varietats. La que serveix per fer calçots és la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida i per arribar a ser un calçot, com Deu mana, calen unes quantes etapes. Primer cal sembrar la llavor per aconseguir els bulbs, igual que totes les cebes. Això es fa a finals d’any, i les cebes es cullen durant l’estiu.

Però amb això encara no tenim un calçot. A finals de setembre es tornen a plantar i a mida que el brot va creixent es va posant terra al voltant perquè creixi a les fosques. D’aquesta operació se’n diu “calçar” i per aquest motiu, el que obtenim al final són els calçots (cebes que han crescut “calçades”).

Fins que es tornen a collir cal calçar-les unes tres vegades, de manera que la propera vegada que us cruspiu un calçot, recordeu que al darrera hi ha força feina!

I el fet d’estar calçades és el que fa que quedin blanques. Sense l’estímul de la llum del Sol, les cèl·lules dels vegetals no sintetitzen clorofil·la. Total, tampoc podran fer fotosíntesi!

Font:  Paràgrafs estrets de: http://centpeus.blogspot.com/2008/01/calotada.html

El dia a dia de l'Hort: Les llavors de fava ja germinen...

De mica en mica els recents plançons de favera es van obrint pas dins la terra per emergir a la superfície buscant la llum del sol i l'oxigen de l'exterior. També han agraït molt la terra humida del sól del nostre hort. Aquelles llavors seques que varem plantar la setmana passada i que aparentment no tenien vida, estaven latents, esperant l'oportunitat idònia (aigua, llum, temperatura i oxigen) per a germinar.

Expliquem de manera planera però científica com es pot donar aquesta "màgia":

La capacitat germinativa de les llavors és molt variable, segons l'espècie de que es tracti. Les llavors poden tenir un període de latència molt llarg, sense perdre la capacitat germinativa un cop les condicions siguin favorables. En bona part depèn de la quantitat i del tipus de reserves que tenen les llavors. Així, en molts arbres de ribera (salicàcies, per exemple), les llavors perden la capacitat de germinar en poc temps, fins i tot en pocs dies. En canvi, moltes plantes oportunistes, com ara les males herbes, conserven la seva capacitat germinativa durant molts anys. En l'extrem, s'ha aconseguit fer germinar llavors que havien estat enterrades segles sota de runes o en tombes egípcies.

La germinació de les llavors depenen de condicions internes i externes. Entre les més importants de les externes hi ha: la temperatura, l'aigua, l'oxigen i de vegades la llum o la foscor. Hi ha plantes en les quals la resposta a la germinació depèn de les condicions mediambientals durant la formació de les llavors i amb més freqüència la resposta a la germinació depè n del tipus de dormició de la llavor.

Aigua - en cal per germinar. Les llavors madures sovint tenen un contingut molt baix d'aigua i en necessiten grans quantitats (imbibició) per tal de germinar.

Oxigen - en cal pel metabolisme de la germinació. L'oxigen s'utilitza en la respiració aeròbica, que és la principal font d'energia per a les plantes germinades fins que formen les fulles. L'oxigen d'origen atmosfèric es troba en els porus del sòl i en els casos de sòls anegats d'aigua les plantes poden patir deficiència d'oxigen.

Temperatura - Hi ha un marge de germinació ampli entre les espècies de plantes: moltes llavors germinen entre els 16 i 24ºC altres (com per exemple el blat i l'ordi) germinen just per sobre del punt de congelació, altres només germien amb temperatures diferenciades entre uns màxims i uns mínims.

Llum o foscor - poden promoure la germinació i és un tipus de dormició física. Moltes llavors no són afectades per la llum o la foscor però d'altres (incloent espècies forestals) no germinaran fins que una clariana del bosc permeti l'entrada de prou llum.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Germinaci%C3%B3#Germinaci.C3.B3_de_les_llavors